04 setembre 2013


L'ANC crida els no independentistes

Als que només  estan pel dret a decidir, els crida a formar part
de la Via Catalana, a participar en la gran cadena humana. El
govern català desitja el mateix. L'una i l'altre enreden, enganyen.
Promouen que una part del país sigui incoherent, contradictori,
esquizofrènic, només per treure'n profit. Cal caure tant baix?


L'onze de setembre, sempre reivindicatiu i ara festiu?

Reivindicació no lliga amb festa. Reivindicació lliga amb serietat,
amb lluita. ¿Què és això de reivindicar amb musiquetes, amb
castellers...? Això ni és seriós ni pot produir res perdurable.
La rotllana, la festa, es fa i es desfà. No així el país, que es fa,
es va fent. Sense desfetes.


La societat civil

Una gran part de la classe política catalana, govern inclòs, 
es refereix a les accions impulsades per l'Assemblea Nacional
Catalana com a actes de la societat civil. Ho diuen per ignorància
o bé per perversió ?  Hi deu haver una mica de tot. Que jo sàpiga,
l'Assemblea de Catalunya era una organització política i els seus actes eren actes polítics. El mateix passa amb l'ANC. Tots sabem
qui són els que l'impulsen: activistes polítics independentistes  i
revolucionaris també independentistes. Els seus actes són per tant
polítics, no deriven pas de la societat civil.


Mediocritat de la classe política

Els actuals líders de l'ERC són els més mediocres d'aquests
darrers anys (el senyor Junqueras destil·la populisme, demagògia,
i en alguns moments maniqueisme). Però la mediocritat també
aflora a CIU, sobretot a CDC. Exceptuant el líder Mas, i alguns
membres del govern, els guardians del líder, l'anomenat pinyol
(Oriol Pujol, Rull, Turull, Homs...) són tots plegats una colla de mediocres. Tenim mala peÇa al teler.


De la Catalunya plural a la Catalunya bipolar

Sempre hem elogiat la pluralitat catalana, enfront de la bipola-
ritat (guerracivilista) de gran part de la resta d'Espanya. I avui,
en el camí de la consulta, estem bipolaritzant la societat catalana.
Només es contempla el pol dels no independentistes (entre els que no em trobo) i el pol dels independentistes (tampoc m'hi trobo).
¿No oblidem els molts que sent catalanistes, nacionalistes i discon-
formes amb l'estat actual, volen més autonomia i més identitat,
però no es situen en cap dels dos pols?

Els del pol independentista volen abarcar tot l'espai, acorralant
els del pol unionista.
Però actuant com ho fan, sense debat, sense convèncer, només
vèncer, lograran que una part significativa de la Catalunya plural,
que la voldrien seva, la tindran amb el no o l'abstenció.
No s'assoleix la convicció amb empentes, amb presses, amb acció.


Convergència i Unió, units fins a la consulta

Afirmació tòpica i mancada de seny. Es preveu que donaran diferent resposta en la consulta. Però abans de la consulta, abans
de tota consulta, hi ha un període de debat, un període de campa-
nya electoral. I serà en aquest moment, molt abans del dia de la
consulta, que la diferent resposta esclatarà. Siguem assenyats.

A no ser que ens hi portin con ovelles a l'escorxador, amb els
ulls embenats, que ens facin votar sense reflexionar. Això sí que
seria greu. Ni seria democràtic, ni seria homologat pels estats
democràtics.