27 juliol 2015
Duran Lleida i Artur Mas. L'esperat trencament
Després de 20 dies de vacances (del 17 de juny al 6 de juliol),
la tornada és dura.Posem-nos-hi, però.
Duran Lleida i Artur Mas, han trencat. Massa tard i tot. Des
que Convergència i Unió fa política independentista (sense
legitimitat, no figura al seu programa), i ja fa molt temps, la
UDC de Duran havia d'haver trencat amb CDC. Val més tard
que mai.
Per fi Duran Lleida podrà respirar lliurement, podrà parlar lliurement. Ja no s'haurà de mossegar la llengua ni haurà de patir
l'obediència deguda a un polític molt inferior a ell, ni haurà de
sofrir els atacs del tot forassenyats dels mediocres lloctinents
del mediocre Artur Mas.
Duran Lleida ja va ser maltractat per Jordi Pujol. Era el seu
successor natural, malgrat formar part d'un partit diferent.
Pujol va escollir a Artur Mas, un noi més obedient i més
influenciable. I així ha estat fins fa només 1 any, des que
esclata l'afer Jordi Pujol, per molt que Mas presumeixi del
contrari.
Duran Lleida, avui en dia, és el polític català amb més
talent polític, i amb diferència. Té una gran capacitat dialèctica,
té olfacte polític i en conseqüència capacitat d'anàlisi política,
té una capacitat negociadora molt demostrada, és un
parlamentari molt brillant (durant anys, el més ben valorat del
Congrés espanyol), és un bon comunicador, i té una cartera de
relacions internacionals impressionant, fruit de molts anys de viatjar a l'exterior i negociar amb correcció.
El sr. Mas potser el guanya en la comunicació i en les situacions èpiques ( on es creix molt, és un malalt de messianisme), però
perd en tots els altres terrenys.
Per fi el catalanisme, el nacionalisme moderat, no
independentista, assenyat i poc o gens arrauxat tindrà on mirar.
Des de la deriva independentista de CDC (Pujol i Mas, 11 de
setembre del 2012), aquests nacionalistes se sentien abandonats,
orfes.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)