12/14 juny 2015 Astut Artur, t'han deixat ko.

12/14 juny 2015       Astut Artur, t'han deixat ko.

     El Tribunal Constitucional, acaba de declarar inconstitucionals 
  totes les actuacions dutes a terme pel Govern Mas prèvies a la
  consulta del 9-N, i la mateixa consulta.
  L'astut Artur volia conèixer la opinió del poble sobre el futur del
  país. No volia pas fer un referèndum sobre la independència.
  ¡Va home, va¡ Deixem-nos de camàndules. Va torejar el govern   
  espanyol i el T.C. Sense signar res, sense decretar res, es pensava
  que no passaria res. Així ho semblava, per l'actitud prudent i la
  inacció del govern Rajoy. Inacció intel·ligent en aquells moments.
  El president Mas i els altres líders independentistes, ja havien
  escalfat molt l'ambient.
  L'endemà, coneixent ja el resultat de l'anomenada consulta, el Sr.
  Mas i el seu govern, van assumir les accions que portaren a
  aquell resultat. Se'n van responsabilitzar. No abans.
  El Sr Mas i molts van pensar que la inacció del govern espanyol
  era conseqüència de l'astúcia desplegada. Van voler deixar en
  ridícul el govern Rajoy i el TC, i això no es pot fer impunement.
  Això acostuma a passar factura.
  I ara ha arribat, en un primer pas. En seguiran més.
  L'astúcia ha perdut per golejada.

     El Sr Mas no pot dir que no li deixen cap més camí que
  l'emprès, que li neguen el diàleg. D'entrada, el diàleg iniciat pel 
  president Mas, a pocs dies de l'inici de l'independentisme, a pocs
  dies de la diada de l'11 de setembre del 2012, envoltat amb 
  l'aureola victoriosa de l'independentisme, i esgrimint una sèrie
  de punts innegociables, aquest no és l'inici de cap diàleg, és la
  negació del diàleg. Per què va fer la pantomima d'anar a Madrid?
  Al diàleg cal anar-hi amb l'esperit obert i net d'equipatges.

     Deixo de banda l'actitud, les negatives, l'entossudiment, el 
  menyspreu, les querelles, etc.etc. de l'altra part, el govern Rajoy
  i el PP. Intolerable, i en major grau!

     Crec sincerament que tant el Sr Mas com el Sr Rajoy estan
  incapacitats per a defensar amb intel·ligència els interessos
  d'Espanya i de Catalunya.
     Haurien de plegar!

  02 juny 2015

  Unió Democràtica de Catalunya

      Els democristians, del 2 al 14 de juny han de marcar el seu
  propi full re ruta en el procès cap a la independència.
  Però fa una setmana que alguns "talents" polítics, vulnerant els
  criteris del partit, han externalitzat i avançat i concretat la
  pregunta que cal fer a la militància del partit.
  Aproximadament, diu: "Vols la independència de Catalunya en el
  marc de la Unió Europea?".
  Senyors Rigol, Castellà, Gispert i d'altres. Cal tenir "talent" per a
  fer tal pregunta. Què pretenen? Saben que és una pregunta
  utòpica, irreal. No és possible la independència de Catalunya
  sense sortir del marc europeu.
  Sabent això, és una pregunta amb trampa. L'articulen així, 
  no per a clarificar res, sinó per a confondre quants més militants
  millor i poder adherir-vos al full de ruta de CDC i ERC. Full de 
  ruta que no exigeix el manteniment dins la Unió Europea.

      Ahir, el secretari general de la UDC, el senyor Espadaler, bon
  conseller, afirmava que prepara una pregunta clara per a 
  sumar-hi totes les voluntats, les més independentistes amb les     
  menys.
  Home, siguem seriosos. Preteneu la quadratura del cercle. 
  És impossible. Per a complaure a tothom, la pregunta ha de ser 
  fosca, desdibuixada, contradictòria, ambigua...
  Però donem temps al temps.
  M'agrada l'adjectiu "clara". Ja és hora de parlar clar d'una
  vegada. Ja és hora de dir les coses pel seu nom.
  Fugim d'una vegada d'entelèquies i d'ambigüitats tals com :
  "dret a decidir", "procés", full de ruta", "sobiranisme" i parlem
  clarament d'independència sí i d'independència no.
  

 
   01 juny 2015
 

  Xiulets a l'himne d'Espanya. Atac als sentiments de molts.
  Immaduresa democràtica. Covardia

       Nit del 30 de maig. Final de la Copa del Rei de futbol entre
  el F.C.Barcelona i l'Atlètic de Bilbao. En sonar l'himne d'Espanya
  amb l'aparició del Rei, gran xiulada, hi participen les dues 
  aficions. El Rei tanca els ulls, el president Mas conté un lleu
  somriure.
  Cal aplaudir-ho? Cal perseguir-ho? Una xiulada no és pas un
  acte de violència. El codi penal no hi pinta res. Però deixem-nos
  dels aspectes legals i anem al fons de la qüestió.

       Els símbols d'un país, Espanya, l'himne i la bandera, tenen    
  el seu enclavament legal. Però per a mi, el més important és
  atendre la sensibilitat dels espanyols, els sentiments de les     
  persones. Són moltes les que estimen aquests símbols, que s'hi senten representades. I el menyspreu o l'atac als símbols el viuen
  com a propi. No juguem amb els sentiments. Un demòcrata
  madur ha de respectar tothom, no pot menyspreuar-los ni
  atacar-los en els seus sentiments.
  El combat polític ha de dirigir-se cap a objectius polítics,
  combatre als partits polítics o als líders polítics, i mai s'han
  d'atacar els símbols, del color que siguin.

      Fixem-nos finalment que xiular, escridassar des de l'anonimat
  que significa fer-ho en multitud, és un acte de covardia. Idèntic
  als atacs/insults anònims que es fan en la xarxa digital.

      Per acabar, acuso a les autoritats esportives i a les autoritats
  polítiques de no haver fet abans pedagogia de que cal respectar
  els símbols d'Espanya, que darrera d'aquests hi ha els sentiments
  i la representació de molts espanyols.