02 setembre 2012
Artur Mas i la diada 2012
En la política catalana, destaquen darrerament dues estratègies: la del pacte fiscal i la de la independència. El pacte fiscal és l'ultimàtum per a poder continuar convivint amb la resta d'Espanya, i per a això demana més autonomia financera, més autonomia política, i tracte just i respecte digne a la nostra identitat, sobretot a la nostra llengua. L'objectiu serà difícil d'assolir, però caldrà esgotar totes les vies: converses amb el Govern d'Espanya i també amb la oposició. Si la resta d'Espanya no l'assumeix (cosa certament probable), creixerà l'independentisme i s'hi incorporaran nous catalans amb una base sòlida (el rebuig net i clar dels altres). L'estratègia del pacte fiscal no la podem matar nosaltres mateixos. Ens quedaríem únicament amb la difícil sortida independentista i sense l'increment d'independentistes creats pel rebuig aliè.
L'estratègia de l'independentisme, de moment, no cal acotar-la ni aprofundir-la; al seu moment sí que s'hi haurà d'aprofundir. Queda avui clar, però, que les dues estratègies són incompatibles, no es poden dur a terme al mateix temps.
L'estratègia independentista gira avui a l´entorn de l'ANC (Assemblea Nacional Catalana). Qui la mou? Fonamentalment l´ERC. En plena democràcia, cal fer ús d´instruments polítics pre-democràtics com és la tècnica de l´assemblea? Qui és la Sra. Forcadell? Quina legitimació té, qui l´ ha votada? El partit del Govern ha de marxar al seu darrera? Els Pujol, pare i fill, han de continuar fent la puta i la ramoneta, apoiant l´estratègia del pacte i alhora engreixant l'independentisme immadur i alegre? Convergència i certs Consellers del Govern han de fer el mateix?
President Mas, cal donar un bon cop de timó. Sigui coherent amb
President Mas, cal donar un bon cop de timó. Sigui coherent amb
l'estratègia del pacte fiscal, agrupis amb els partits que li donen suport i que representen a la majoria del poble català, i convoqui una altra manifestació, en lloc i hora diferents. Encara que sigui una mica tard, no li queda cap altra sortida digna. Confio en la seva valentia.
enviada el dia 5 a La Vanguardia i a l'Avui, i no publicada
lliurada a la seu de CDC el dia 06
