25 setembre 2015
El debat electoral entre MARGALLO i JUNQUERAS
El debat es va produir el passat dimecres 23 a la televisió
catalana 8tv, que pertany al grup del diari La Vanguardia. Es va
fer en castellà. Va tenir gran audiència a Catalunya i també va ser
molt seguit a internet.
La nota que destaca és la cordialitat que el va presidir; ambdós
van coincidir a l'Eurocambra i van fer amistat malgrat la gran
distància política entre ells ( PP, partit conservador i de dretes
espanyol, ERC, partit d'esquerres i independentista català).
Tots dos van estar cordials, pacífics i respectuosos amb el torn
i el to de les paraules.
Dit això, com pot ser que la majoria d'analistes doni la victòria
al Sr Junqueras i també que molts exalcin la preparació i la
fonamentació de tots dos? Això ho dic després de llegir diversos
diaris i d'escoltar/veure diverses emissores de ràdio i de tv.
La meva anàlisi és del tot oposada.
El Sr Margallo va guanyar, ho dic amb tota rotunditat.
Home preparat, amb un cap allò que se'n diu ben amoblat, va
fonamentar, va raonar i expressar amb claretat el seu discurs.
Destacaria la claretat amb que va dir que amb la declaració
d'independència, a partir del minut 0 Catalunya seria fora de la
Unió Europea. Que per tornar a entrar-hi, li caldria primer ser
reconegut internacionalment com a Estat (pas difícil, a l'ONU).
Sobre la pèrdua o no de la nacionalitat espanyola, va ser també
rotund dient que es perdria. I va posar com a exemple el cas
d'Algèria (departament francès) i la situació dels algerians
després de la independència perdent la nacionalitat francesa.
I va acabar amb una gran dosi de sentit comú: com voleu
trencar amb Espanya, amb la legalitat espanyola, marxar per a
formar un estat independent i continuar tenint la nacionalitat
espanyola?. A l'hora de detallar les conseqüències de l'"efecte
frontera": 680.000 parats més, 37% d'atur, el més alt del món,
etc... el vaig trobar molt exagerat i poc creïble. Va acabar
donant-nos la mà, dient-nos que a la resta d'Espanya se'ns
admira i se'ns estima. Que ens necessitem, que no trenquem.
El Sr Junqueras és un polític, ja ho he dit d'altres vegades, que
fa molt ús del populisme, de la demagògia i del maniqueisme,i
constantment també recorre a les emocions, als sentiments, a
l'optimisme del futur, barrejat amb una presència física de
bonhomia i de proximitat a la gent.
Si l'un citava els tractats europeus, l'altre (el Sr. Junqueras)
citava resolucions del pobre parlament europeu i/o resolucions
que encara no han entrat en vigor.
Oposava als fonaments del contrari la seva fe en que no serem
mai fora de la Unió Europea i que no perdrem la nacionalitat
espanyola (i jo em pregunto, si volen crear un nou estat, per a
què collons volen la nacionalitat espanyola??)
En relació a l'"efecte frontera", va dir que les vendes perdudes
pel boicot d'Espanya als productes catalans, seria clarament
compensat per un augment de vendes a nivell internacional.
Amb algun argument? Cap!
Per acabar, el Sr. Junqueras va fer gala de la seva "verborrea",
del seu bla, bla, bla, de les seves fugides d'estudi, del seu fugir
al territori de la fe i de l'optimisme, amb molta pressa, amb
reiteració, amb accent rotund i bonhomiós.
Per a mi, la preparació i la fonamentació no hi eren amb el Sr.
Junqueras (jo no les hi esperava pas).
Jo puc entendre que a la gent senzilla, a la massa popular,
els convenci el populisme, la demagògia, el maniqueisme i la
"verborrea" que desplega aquest polític, molt i molt més
mediocre que el Sr. Mas.
Però no entenc que els analistes, siguin periodistes o siguin
polítics, els afectin igualment. ¿O és que no tenen o no s'agafen
la llibertat per a analitzar-ho amb realisme, amb verisme?
La pèrdua de la nacionalitat en l'entrevista al Sr Rajoy
Emesa el dilluns 21 a l'emissora de ràdio Onda Cero. Va parlar
de la pèrdua de la nacionalitat espanyola, sí, però no ho va
fonamentar jurídicament, clarament. El periodista Sr. Alsina, li
cita un article de la Constitució i un altre del Codi Civil. Citar
articles solts, fora d'un context, no aclareix res. No ho ha de fer
cap jurista, ni encara menys els periodistes i els polítics.
El silenci del Sr. Rajoy va ser motiu d'escarni als pocs minuts.
Fins i tot s'hi va atrevir el Sr.Mas.
Abans ja he expressat la meva opinió de que efectivament els
catalans perdríem la nacionalitat espanyola des del moment de
la declaració d'independència. Si trenques amb la Constitució i
amb la legislació espanyoles, a què treu cap que t'emparis amb
aquests texts? No té cap sentit.
Han passat només 4 dies, i res de res. Comentaris de periodistes
citant articles aïllats i perdent de vista el context. Només he llegit
un article l'endemà, el dia 22, al diari El País (a qui respecto però
que només llegeixo de tant en tant), on en una ressenya
periodística deia que, consultat un expert constitucionalista,
s'inclinava per la pèrdua.
Diaris seriosos, polítics tots, no trobeu que aquesta qüestió
és important? Cerqueu d'una vegada l'assessorament dels
experts en dret polític, constitucional o internacional.
Els ciutadans han de sortir de dubtes.
Senyors, qui riu l'últim, riu millor!!!!
20 setembre 2015
atac al CATN, cervell i guia del procés independentista
El CATN (Consell Assessor per a la Transició Nacional) és
una creació del president. Una creació il·legítima (el president
no té la legitimitat del poble català per a fer-ho) i també
il·legal (el marc polític, l'Estatut de Catalunya i la Constitució
espanyola no li ho permeten).
Ha elaborat uns 18 dictamens, un llibre blanc que els engloba i
els resumeix, i també el full de ruta, que tot polític
independentista cita i segueix cegament. Les estructures d'estat
és un dels instruments assenyalats i seguit.
És per tant el cervell i guia del procés independentista català,
poca broma! Però, mirem-nos-ho més de prop.
Composició discutible i errònia
Calia que els seus membres fossin tots del corrent
independentista? No hagués sigut millor que algun o alguns
membres, en clara minoria, no ho fossin, per a perfilar entre
tots més acuradament els dictamens?
Singularitzem-ne alguns. El president, el sr. Carles Vives i
Pi-Sunyer. Poc conegut. Però que hagi sigut vice-president del
Tribunal Constitucional, avui en dia això no diu pas res. D'un
vice-president posterior, també català, el sr. Eugeni Gay, no se
li coneix cap dictamen jurídic ni cap obra jurídica ni cap
actuació jurídica exemplar. Tampoc afavoreix gens al sr. Vives
que fes costat i escollís per a tasques futures al conegut jutge
del penal sr. Santiago Vidal, l'autor voluntari de la futura
Constitució catalana (la qualitat de la qual s'ha dit i publicat
que sembla l'obra d'un alumne de primer de dret).
Singularitzem més.
Què hi pinta la periodista/tertuliana/escriptora Pilar Rahola?
Quins són els seus mèrits? On són els seus coneixements
tècnico-jurídics? Potser ser l'autora de la biografia del sr. Mas?
Més exactament, hagiografia?
El govern català, per les competències que té i que bé coneix,
quines competències d'entitat li falten i per tant li exigirien un
assessorament especial?
Jo diria que són: l'exèrcit, el sistema de pensions i cotitzacions i
també, en menor grau, la hisenda pública. Per què no s'han triat
assessors experts en aquests camps? De casa o de fora, en plena
activitat o ja en el passiu, hi ha molts tècnics preparats per
aquestes assessories.
Qualitat dels dictamens
Confesso que no he tingut l'humor de llegir-me el llibre blanc
ni els 18 dictamens, només 1 d'ells, el de la matèria que més
conec, el relatiu al sistema de pensions.
La qualificació que faig és més tangencial del que voldria, però la faig.
Vaig llegir aquest dictamen, d'unes 80 pàgines i escaig, algunes
textualment i d'altres en diagonal. La meva conclusió però és
clara. És un dictamen exclusivament teòric, podria ben ser l'obra
d'una tesi estudiantil. No parteix de la seguretat social espanyola,
que és el que hi ha i hauria d'haver estat l'objectiu, sinó que dóna
voltes sobre la doctrina internacional en la matèria i les normes
jurídiques internacionals de la OIT. Ni repassa ni estudia la
legislació espanyola ni la europea (reglaments comunitaris). Sí,
al final reprodueix alguns gràfics publicats pel Ministerio de
Trabajo y S.S. Tot excessivament teòric.
El dictamen denota un desconeixement total de la realitat del
marc estudiat: el sistema de pensions. Mira que hi ha tècnics
experts en seguretat social, tant en el vessant de la praxis com en
el del coneixement teòric (catedràtics de dret del treball i de la
seguretat social en totes les facultats de dret, etc..).
Amb aquest dictamen tan desastrós, ja no m'estranya la
barrabassada que van dir alguns polítics setmanes enrera : si no
hi ha acord seguirem pagant les pensions amb les dades que ens
facilitin les entitats bancàries i els pensionistes.
És impossible aixecar un sistema de pensions sense els milions
de dades d'afiliats i d'empresaris, i de cotitzacions i altres dades
que integren l'actual sistema.
És a dir, trencant la legalitat, actuant de forma unilateral,
practicant la desobediència civil, etc..., Catalunya no podrà
aixecar el sistema de pensions, sistema que descansa, al llarg
d'un temps molt ampli, més d'un segle, en les complexes legalitats
de cada moment històric i polític i en bilions de dades que són
necessàries tant per a pagar com per a reconèixer pensions.
Crida als intel·lectuals i analistes polítics catalans
Examineu els dictamens del CATN, féu-ne una anàlisi crítica
i doneu-la a conèixer als ciutadans.
Tenim el dret de conèixer aquell que ens guia.
Darrer comentari
Si la classe política dirigent és mediocre, també ho són les
seves obres : la CATN també ho és.
El cervell que el·labora el full de ruta és un cervell mediocre.
Malament anirà l'independentisme, fracassarà estrepitosament.
El proper dia 27 el procés independentista pot guanyar en
escons, fins i tot podria guanyar en vots (de moment cap
enquesta ho prediu).
Si només en escons els independentistes volen seguir amb el
procés endavant, han de saber que tindran enfront tots els que no
som independentistes, i que serem més.
09 setembre 2015
La carta de Duran Lleida a Felipe González i als espanyols
Donem també la benvinguda a aquesta carta, encara que arribi
tard.
Duran Lleida no agafa el rave per les fulles com han fet la
majoria d'opinants i polítics catalans en comentar la carta de
Felipe González. Situa la referència al nazisme i al feixisme
al seu lloc, un lloc marginal i que sobra.
Però comenta una sèrie d'aspectes centrals on coincideix. La
necessitat imperant del diàleg, de l'enteniment. Arribar a reformes
pactades que garanteixin els fets diferencials. Que amb la
independència hi perdrem tots, Catalunya i també Espanya.
A diferència d'UNIÓ, que diu aspirar al màxim sobiranisme que
es pugui assolir legalment, Duran Lleida remarca clarament que
no ha sigut mai independentista, i que avui, amb la globalització
i les interconnexions, encara menys.
En Duran és un catalanista clar i valent. Ja us he dit que és
un polític amb talent.
03 setembre 2015
Benvinguda a la carta de Felipe González
El diumenge 30 d'agost, el diari El País publica la carta que
Felipe González adreça als catalans, advertint-los de l'aventura
il·legal i irresponsable del procés independentista que posa en
perill la convivència entre els catalans i entre aquests i la resta
dels espanyols.
Amb les excepcions del Sr. Iceta (PSC) i del Sr. Duran LLeida
(Unió), que se'n feliciten, la majoria dels opinadors catalans
redueixen la valoració de l'escrit al fort rebuig d'un sol paràgraf
el que fa referència a l'aventura alemanya i italiana dels anys
trenta del segle passat. Paràgraf per a mi excessivament dur i
també injust. Però que examinat en el seu context, no deixa de
tenir algun sentit. El precedeix l'afirmació que si la reforma de la llei electoral catalana no ha pogut aprovar-se perque no es donava
la majoria qualificada exigida, com es pot plantejar en serio la
liquidació de l'Estatut (i de la Constitució en que es legitima) si
s'obté un diputat més en aquesta llista única de rebuig?
A mi també em xoca i em sorprèn aquest paràgraf.
Però examinem-ho de prop.
D'entrada, parla dels anys trenta, és a dir, dels anys de la
irrupció dels moviments nazis i feixistes, no pas de l'holocaust,
l'extermini dels jueus...., ocorreguts als anys quaranta.
Deixeu-me anotar a continuació alguns dels trets característics
del procés independentista català:
- moviment de masses
- demagògia, populisme
- assemblearisme (hi ha alguna cosa més manipulable?)
- la força de la unió
- mobilització de masses empesa més per la rauxa i el sentiment
que no pas pel seny
- mobilització per la reacció (al PP, al Govern, al centralisme),
no per la convicció de que la independència és necessària,
desitjable, possible.
- no al pluralisme, sí a la llista única (partit únic?)
- en el xoc democràcia contra legalitat, superioritat de la
mobilització popular sobre la legalitat democràtica
- plebiscit. No és pràctica exclusiva dels règims autoritaris?
Doncs jo sí que veig que alguns d'aquests trets es donaven als
anys trenta a Alemanya i a Itàlia. Ara bé, la finalitat, els objectius
dels moviments nazi-feixistes i l'independentista són totalment
diferents. Per això la referència és desencertada i injusta.
Alguns d'aquests trets són acceptables i practicables en
situacions extremes (dictadures) i/o en moments traumàtics
(vaga, vaga general).
Però en un procés cap a la independència, on el poble ha de
prendre una decisió tant important, no és seriós dirigir les masses amb aquests instruments (demagògia, populisme,assemblearisme , mobilització popular contra legalitat democràtica, molta rauxa i
sentiment i poc seny...). Jo dic més, és criminal.
He començat l'article amb el substantiu benvinguda. Sí, siguin
benvinguts els polítics amb talent, que tanta falta ens fan.
Deixeu-me acabar amb algunes frases de Felipe González,
oblidades interessadament:
- consecuencias de la "desconexión" : fractura dramàtica de la
sociedad catalana....rompimiento de la Constitución y por ello
del Estatuto....desconexión de Europa aislando a Cataluña en
una aventura....desconexión de la dimensión iberoamericana
- la propuesta de esa extraña coalición (unida sólo por el
rechazo a España), puede ser el comienzo de la verdadera "vía
muerta". ¿Cómo se puede llevar al pueblo catalán al
aislamiento, a una especie de Albania del siglo XXI?
- Ningún responsable puede permitir una política de hechos
consumados, y menos rompiendo la legalidad.
- Avanzar con diálogo y reformas, reformas pactadas que
garanticen los hechos diferenciales sin romper ni la igualdad
básica de la ciudadanía ni la soberanía de todos para decidir
nuestro futuro común.
- No al inmovilismo del Gobierno, cerrado al diálogo y a la
reforma, no a los innecesarios recursos al TC.
- En el enfrentamiento perderemos todos.
- En el entendimiento podemos seguir avanzando y resolviendo
nuestros problemas.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)