25 setembre 2015
El debat electoral entre MARGALLO i JUNQUERAS
El debat es va produir el passat dimecres 23 a la televisió
catalana 8tv, que pertany al grup del diari La Vanguardia. Es va
fer en castellà. Va tenir gran audiència a Catalunya i també va ser
molt seguit a internet.
La nota que destaca és la cordialitat que el va presidir; ambdós
van coincidir a l'Eurocambra i van fer amistat malgrat la gran
distància política entre ells ( PP, partit conservador i de dretes
espanyol, ERC, partit d'esquerres i independentista català).
Tots dos van estar cordials, pacífics i respectuosos amb el torn
i el to de les paraules.
Dit això, com pot ser que la majoria d'analistes doni la victòria
al Sr Junqueras i també que molts exalcin la preparació i la
fonamentació de tots dos? Això ho dic després de llegir diversos
diaris i d'escoltar/veure diverses emissores de ràdio i de tv.
La meva anàlisi és del tot oposada.
El Sr Margallo va guanyar, ho dic amb tota rotunditat.
Home preparat, amb un cap allò que se'n diu ben amoblat, va
fonamentar, va raonar i expressar amb claretat el seu discurs.
Destacaria la claretat amb que va dir que amb la declaració
d'independència, a partir del minut 0 Catalunya seria fora de la
Unió Europea. Que per tornar a entrar-hi, li caldria primer ser
reconegut internacionalment com a Estat (pas difícil, a l'ONU).
Sobre la pèrdua o no de la nacionalitat espanyola, va ser també
rotund dient que es perdria. I va posar com a exemple el cas
d'Algèria (departament francès) i la situació dels algerians
després de la independència perdent la nacionalitat francesa.
I va acabar amb una gran dosi de sentit comú: com voleu
trencar amb Espanya, amb la legalitat espanyola, marxar per a
formar un estat independent i continuar tenint la nacionalitat
espanyola?. A l'hora de detallar les conseqüències de l'"efecte
frontera": 680.000 parats més, 37% d'atur, el més alt del món,
etc... el vaig trobar molt exagerat i poc creïble. Va acabar
donant-nos la mà, dient-nos que a la resta d'Espanya se'ns
admira i se'ns estima. Que ens necessitem, que no trenquem.
El Sr Junqueras és un polític, ja ho he dit d'altres vegades, que
fa molt ús del populisme, de la demagògia i del maniqueisme,i
constantment també recorre a les emocions, als sentiments, a
l'optimisme del futur, barrejat amb una presència física de
bonhomia i de proximitat a la gent.
Si l'un citava els tractats europeus, l'altre (el Sr. Junqueras)
citava resolucions del pobre parlament europeu i/o resolucions
que encara no han entrat en vigor.
Oposava als fonaments del contrari la seva fe en que no serem
mai fora de la Unió Europea i que no perdrem la nacionalitat
espanyola (i jo em pregunto, si volen crear un nou estat, per a
què collons volen la nacionalitat espanyola??)
En relació a l'"efecte frontera", va dir que les vendes perdudes
pel boicot d'Espanya als productes catalans, seria clarament
compensat per un augment de vendes a nivell internacional.
Amb algun argument? Cap!
Per acabar, el Sr. Junqueras va fer gala de la seva "verborrea",
del seu bla, bla, bla, de les seves fugides d'estudi, del seu fugir
al territori de la fe i de l'optimisme, amb molta pressa, amb
reiteració, amb accent rotund i bonhomiós.
Per a mi, la preparació i la fonamentació no hi eren amb el Sr.
Junqueras (jo no les hi esperava pas).
Jo puc entendre que a la gent senzilla, a la massa popular,
els convenci el populisme, la demagògia, el maniqueisme i la
"verborrea" que desplega aquest polític, molt i molt més
mediocre que el Sr. Mas.
Però no entenc que els analistes, siguin periodistes o siguin
polítics, els afectin igualment. ¿O és que no tenen o no s'agafen
la llibertat per a analitzar-ho amb realisme, amb verisme?
La pèrdua de la nacionalitat en l'entrevista al Sr Rajoy
Emesa el dilluns 21 a l'emissora de ràdio Onda Cero. Va parlar
de la pèrdua de la nacionalitat espanyola, sí, però no ho va
fonamentar jurídicament, clarament. El periodista Sr. Alsina, li
cita un article de la Constitució i un altre del Codi Civil. Citar
articles solts, fora d'un context, no aclareix res. No ho ha de fer
cap jurista, ni encara menys els periodistes i els polítics.
El silenci del Sr. Rajoy va ser motiu d'escarni als pocs minuts.
Fins i tot s'hi va atrevir el Sr.Mas.
Abans ja he expressat la meva opinió de que efectivament els
catalans perdríem la nacionalitat espanyola des del moment de
la declaració d'independència. Si trenques amb la Constitució i
amb la legislació espanyoles, a què treu cap que t'emparis amb
aquests texts? No té cap sentit.
Han passat només 4 dies, i res de res. Comentaris de periodistes
citant articles aïllats i perdent de vista el context. Només he llegit
un article l'endemà, el dia 22, al diari El País (a qui respecto però
que només llegeixo de tant en tant), on en una ressenya
periodística deia que, consultat un expert constitucionalista,
s'inclinava per la pèrdua.
Diaris seriosos, polítics tots, no trobeu que aquesta qüestió
és important? Cerqueu d'una vegada l'assessorament dels
experts en dret polític, constitucional o internacional.
Els ciutadans han de sortir de dubtes.
Senyors, qui riu l'últim, riu millor!!!!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada