27 juliol 2015

   Duran Lleida i Artur Mas. L'esperat trencament


       Després de 20 dies de vacances (del 17 de juny al 6 de juliol),
   la tornada és dura.Posem-nos-hi, però.

       Duran Lleida i Artur Mas, han trencat. Massa tard i tot. Des
   que Convergència i Unió fa política independentista (sense
   legitimitat, no figura al seu programa), i ja fa molt temps, la
   UDC de Duran havia d'haver trencat amb CDC. Val més tard
   que mai.
       Per fi Duran Lleida podrà respirar lliurement, podrà parlar lliurement. Ja no s'haurà de mossegar la llengua ni haurà de patir
   l'obediència deguda a un polític molt inferior a ell, ni haurà de
   sofrir els atacs del tot forassenyats dels mediocres lloctinents
   del mediocre Artur Mas.

       Duran Lleida ja va ser maltractat per Jordi Pujol. Era el seu
   successor natural, malgrat formar part d'un partit diferent.
   Pujol va escollir a Artur Mas, un noi més obedient i més
   influenciable. I així ha estat fins fa només 1 any, des que 
   esclata l'afer Jordi Pujol, per molt que Mas presumeixi  del
   contrari.

       Duran Lleida, avui en dia, és el polític català amb més
   talent polític, i amb diferència. Té una gran capacitat dialèctica, 
   té olfacte polític i en conseqüència capacitat d'anàlisi política,
   té una capacitat negociadora molt demostrada, és un 
   parlamentari molt brillant (durant anys, el més ben valorat del
   Congrés espanyol), és un bon comunicador, i  té una cartera de
   relacions internacionals impressionant, fruit de molts anys de          viatjar a l'exterior i negociar amb correcció.
   El sr. Mas potser el guanya en la comunicació i en les situacions èpiques ( on es creix molt, és un malalt de messianisme), però
   perd en tots els altres terrenys.

       Per fi el catalanisme, el nacionalisme moderat, no 
   independentista, assenyat i poc o gens arrauxat tindrà on mirar.
   Des de la deriva independentista de CDC (Pujol i Mas, 11 de
   setembre del 2012), aquests nacionalistes se sentien abandonats,
   orfes.