16 octubre 2014


el nou 9 N, seguim sense política, sense seny, només amb rauxa


    Fins ara el procés català s' ha mesurat amb mobilitzacions, grans mobilitzacions, però en el camp de la rauxa, no en el del seny. El procés no ha debatut les raons,  els pros i els contres, les possibilitats o impossibilitats d' assolir la independència, el cost real de tot això, és a dir, quants mesos o anys haurem de restar aïllats de la UE, quants mesos i anys amb fortes retallades en tots els àmbits per tal de fer caixa i anar pagant deutes i noves despeses. És a dir, el procés avança, sí, però a cegues.

    Ara, amb la suspensió de l' anomenada consulta, hauria d' haver arribat l' hora de fer política, de fer alta política. En part, en trencar-se la unitat (unitat fràgil i tramposa, doncs no descansava en un objectiu clar, sinó en mers eufemismes -dret a decidir, consulta, dret a votar...-) ha d' aparèixer l' objectiu clar de cadascun.

    Però no ha estat ben bé així. El president Mas, (que fa dos anys va abanderar el procés pujant al carro ja en marxa), de tant tractar amb els agents mobilitzadors, n' ha esdevingut un d' ells i ens proposa una gran mobilització per a un nou 9 N. Això ni és propi d'un president de govern, ni d' un líder polític amb voluntat de govern, és propi d' un partit marginal o assambleari o antissistema. Si la consulta no oferia prou garanties democràtiques, la gran mobilització proposada no en té ni una.

    Si la consulta preveia una campanya electoral de només 15 dies (un debat tant escàs per a un tema tant important com és la independència d' un país, no és propi d' una democràcia ja consolidada), el proposat procés de participació no preveu cap campanya electoral, cap debat. Realment es proposa una votació a cegues, una proposta gens democràtica.

    Així, amb mobilitzacions, amb rauxa, em temo que podem anar cap a la independència. Però com hi arribarem? Quant durarà? Tots els ciutadans que ara engrossen el procés, seguiran ferms fins al final? Els que hi són per la cartera, i els que hi són per seguiment, ja us ho dic jo que poden abandonar el barco com les rates. I potser molt aviat.

    President Mas, us ho diré per primera vegada, plegueu!  Respecto i admiro la vostra persona, no pas el polític. Heu comès errors de pissarrí, no teniu cintura política, sou tant inflexible, tant tossut, que no sabeu negociar. Perquè dirigiu la nació cap a la independència a cegues, sense seny, no mereixeu la confiança del poble català. Plegueu!

09 octubre 2014

El procés català , un procés amb rauxa però sense seny


La política catalana està forçada a cercar majories. Un país petit i desunit no va enlloc. Com ho ha assolit? Al voltant d' un eufemisme, el del "dret a decidir". Aquest eufemisme engloba tant independentistes com no independentistes. Jo som més gent, ja som més grans.
Fixeu-vos però que la majoria es manté viva perquè no es discuteix l' eufemisme, no es discuteix sobre la independència sí o no, per no engegar-ho tot a rodar. És a dir, estan units, però amb la boca tapada. Prohibit discutir els pros i els contres de la independència, que això ens debilita, ens separa. Unitat sí, però molt fràgil. Serveix per alguna cosa tanta fragilitat?
En el fons, fa impossible poder enraonar, discutir, raonar, entrar en raó, en una paraula, fer servir el seny, actuar assenyadament.
Fins ara hem mostrat la rauxa, però el seny no l' hem estrenat.
On volem anar sense seny?

08 octubre 2014

Eufemismes, paraules canviades, paraules buides

"Un nou estat d' Europa". Federal, confederal, independent, no se sap pas,  no es vol saber pas.

"Dret a decidir".  Paraula altament imprecisa, vaga. Decidir què? Realment, es tracta d' exercir el dret d' autodeterminació,  el dret o no a formar un estat independent.

"Dret a votar", "el poble vol votar", "votar és democràtic". Paraules totes fora de context. No es discuteix pas res d' això. Es tracta de la independència, paraula condemnada al silenci. Aquest camuflatge denota un analfabetisme polític alarmant, ja sigui en origen o en destí.

"Dret a la consulta", "dret a ser consultats". Consultats sobre què? És el dret al referèndum sobre la independència. La Generalitat no en té la competència per a convocar-lo, i entre tots fan la trampa de la consulta, quan del que realment es tracta (només cal llegir la pregunta) és d' un referèndum com una catedral. Conseqüència de la trampa, la llei de consultes inclou els menors a partir dels 16 anys i els estrangers amb 3 anys de residència. Si aquest subjectes no poden ni votar un simple conseller municipal, com és que poden decidir el futur de Catalunya? Això no és seriós! La classe política que hi dóna suport hauria de plegar, per ineptes i/o pocavergonyes.