03 setembre 2015

   Benvinguda a la carta de Felipe González

      El diumenge 30 d'agost, el diari El País publica la carta que
   Felipe González adreça als catalans, advertint-los de l'aventura
   il·legal i irresponsable del procés independentista que posa en 
   perill la convivència entre els catalans i entre aquests i la resta
   dels espanyols.
      Amb les excepcions del Sr. Iceta (PSC) i del Sr. Duran LLeida
   (Unió), que se'n feliciten, la majoria dels opinadors catalans
   redueixen la valoració de l'escrit al fort rebuig d'un sol paràgraf
   el que fa referència a l'aventura alemanya i italiana dels anys
   trenta del segle passat. Paràgraf per a mi excessivament dur i
   també injust. Però que examinat en el seu context, no deixa de
   tenir algun sentit. El precedeix l'afirmació que si la reforma de la      llei electoral catalana no ha pogut aprovar-se perque no es donava
   la majoria qualificada exigida, com es pot plantejar en serio la
   liquidació de l'Estatut (i de la Constitució en que es legitima) si
   s'obté un diputat més en aquesta llista única de rebuig?
      A mi també em xoca i em sorprèn aquest paràgraf. 
      Però examinem-ho de prop.
      D'entrada, parla dels anys trenta, és a dir, dels anys de la
   irrupció dels moviments nazis i feixistes, no pas de l'holocaust,
   l'extermini dels jueus...., ocorreguts als anys quaranta.

      Deixeu-me anotar a continuació alguns dels trets característics
   del procés independentista català:
      - moviment de masses
      - demagògia, populisme
      - assemblearisme (hi ha alguna cosa més manipulable?)
      - la força de la unió
      - mobilització de masses empesa més per la rauxa i el sentiment
        que no pas pel seny
      - mobilització per la reacció (al PP, al Govern, al centralisme),
        no per la convicció de que la independència és necessària,
        desitjable, possible.
      - no al pluralisme, sí a la llista única (partit únic?)
      - en el xoc democràcia contra legalitat, superioritat de la 
        mobilització popular sobre la legalitat democràtica
      - plebiscit. No és pràctica exclusiva dels règims autoritaris?

      Doncs jo sí que veig que alguns d'aquests trets es donaven als
   anys trenta a Alemanya i a Itàlia. Ara bé, la finalitat, els objectius
   dels moviments nazi-feixistes i l'independentista són totalment
   diferents. Per això la referència és desencertada i injusta.

      Alguns d'aquests trets són acceptables i practicables en 
   situacions extremes (dictadures) i/o en moments traumàtics
   (vaga, vaga general).
      Però en un procés cap a la independència, on el poble ha de
   prendre una decisió tant important, no és seriós dirigir les masses    amb aquests instruments (demagògia, populisme,assemblearisme    , mobilització popular contra legalitat democràtica, molta rauxa i
   sentiment i poc seny...). Jo dic més, és criminal.

      He començat l'article amb el substantiu benvinguda. Sí, siguin
   benvinguts els polítics amb talent, que tanta falta ens fan.
      Deixeu-me acabar amb algunes frases de Felipe González,
   oblidades interessadament:
      - consecuencias de la "desconexión" : fractura dramàtica de la 
        sociedad catalana....rompimiento de la Constitución y por ello
        del Estatuto....desconexión de Europa aislando a Cataluña en
        una aventura....desconexión de la dimensión iberoamericana
      - la propuesta de esa extraña coalición (unida sólo por el 
        rechazo a España), puede ser el comienzo de la verdadera "vía
        muerta". ¿Cómo se puede llevar al pueblo catalán al 
        aislamiento, a una especie de Albania del siglo XXI?
      - Ningún responsable puede permitir una política de hechos
        consumados, y menos rompiendo la legalidad.
      - Avanzar con diálogo y reformas, reformas pactadas que
        garanticen los hechos diferenciales sin romper ni la igualdad
        básica de la ciudadanía ni la soberanía de todos para decidir
        nuestro futuro común.
      - No al inmovilismo del Gobierno, cerrado al diálogo y a la
        reforma, no a los innecesarios recursos al TC.
      - En el enfrentamiento perderemos todos.
      - En el entendimiento podemos seguir avanzando y resolviendo
        nuestros problemas.