07 octubre 2015

   Conseqüències de les eleccions plebiscitàries del 27 S

      Eleccions guanyades, plebiscit perdut

      Per començar, recordem el resultat. La formació "junts pel sí"
   (CDC, ERC, ANC, etc...) va guanyar les eleccions en escons,
   en té 62 (el dia abans CDC + ERC en tenien 71). Però no té la
   majoria absoluta, xifrada en 68 (el parlament té 135 escons).
   Sumant-hi la CUP (10 escons) sí que s'obté la majoria absoluta.
   Després parlaré de les negociacions amb la CUP, l'altre partit que
   es postula independentista.

      En relació al més important, el plebiscit, els partits 
   independentistes (junts pel sí + la CUP) l'han perdut clarament.
   Sumant els vots d'aquests, s'arriba al 47,8% dels vots. La resta 
   dels partits sumen per tant el 52,2% dels vots.
      Fan el ridícul els polítics i els periodistes que fan judicis
   d'intencions als vots (el vot el diposita un subjecte, sí, el votant,
   però dins de l'urna és totalment anònim i objectiu).Volen arrancar
   alguns vots d'altres formacions i comptar-los amb els seus.
   No saben perdre. No tenen talla.

      Cal tenir en compte que el caràcter plebiscitari li va donar el
   president Sr. Mas, el govern, els partits independentistes. I tant i
   tant ho van proclamar, que fins i tot des de les files de "junts pel
   sí" es deia en campanya que si no se'ls veia prou d'esquerres a ells
   que votessin a la CUP , que ambdós representaven en exclusiva
   la independència. I així es van examinar els resultats, tant des de
   Catalunya i Espanya com de l'estranger.

      Primer problema: l'elecció de Mas com a president

      Passats 10 dies de les eleccions, la CUP (Candidatura d'Unitat
   Popular) manté el que va repetir durant tota la campanya: que
   no investiria president el Sr. Mas, per tot allò que representa:
   les retallades i la corrupció.

      Algunes precisions sobre la CUP: és una formació política
   assembleària, antisistema, anticapitalista, vol sortir de la UE i
   del euro, vol implementar "la democràcia socialista"... És a dir,
   un partit polític tant radical i  d'extrema esquerra, que no
   existeix a cap país europeu, ni a Grècia.
   També vull deixar de banda la persona dels seus líders i/o
   representants, que solen expressar-se amb claredat, bona 
   educació, estan ben preparats i són força coherents.

      Retornem al primer problema. Els problemes de la CUP per
   acceptar com a president al Sr. Mas. Però si el problema no és
   de la CUP, el problema és del Sr. Mas, del govern català de
   l'independentisme català ! Per què han negociat i pactat amb la
   CUP durant anys? No sabien que des del primer minut els
   clavarien el punyal (figuradament)? I ara sembla que ho estan   
   fent molt abans del primer minut independentista.
      Sr. Mas i demés independentistes, si fóssiu una mica
   espavilats, hauríeu de saber que amb la gent de la CUP no es pot
   ni anar a prendre el vermut a la cantonada. 
      El que us està passant, us passa per rucs.
      I el que vindrà!
      I el que us espera!

      L'independentisme ha perdut el plebiscit 

      Es va donar el caràcter plebiscitari a les eleccions
   autonòmiques perquè es volia comptar els independentistes,
   perquè es volia una majoria de ciutadans que legitimessin el full
   de ruta independentista. No ha estat així, han perdut.

      Les institucions catalanes poden ara fer una declaració
   unilateral d'independència? Segons la CUP , i també la radical
   Sra. Pilar Rahola, no. Caldria una majoria de votants.
      I jo em pregunto. El Govern i el Parlament, amb el plebiscit
   perdut, poden implementar etapes prèvies independentistes?
   La resposta és negativa. No tenen el recolzament de la majoria
   dels ciutadans. Això tampoc es pot fer només amb el 47,8% dels
   votants. La negació és per la via de la legitimació democràtica.
   És clar que la negativa també s'hi dóna per la via de la
   legalitat: ni l'Estatut ni la Constitució Espanyola ho permeten.
      
      En resum, ni la llei ni la democràcia (els vots) permeten avui
   desplegar polítiques independentistes per part de les institucions
   catalanes, govern i parlament.
      Cal governar gestionant les competències que es tenen.
      I cal també esperar que passin 4 anys, termini normal d'una
   legislatura. No ens tornaran a comptar dintre d'un any!
      Els partits polítics poden fer allò que vulguin. Poden seguir
   implementant l'independentisme. Però alerta amb les
   convocatòries al carrer. Després d'unes eleccions, en democràcia,
   la política toca fer-la a les institucions.
      Sabran governar així el Sr. Mas i els seus independentistes?
      Tinc seriosos dubtes.
      El millor seria que fessin, de moment, un pas enrera.

      Conseqüència evident però callada

      El resultat del plebiscit ha donat la victòria als partits no
   independentistes.
      Fins ara només eren visibles els independentistes, amb les seves
   convocatòries al carrer tant exitoses i nombroses. Han sigut
   durant 3 anys una part important de la població catalana, per a 
   ells i per a molts, la majoria.
      Però ara que som comptats, es pot dir que són molta gent, a
   tenir amb compte, però no són la majoria, només són el 47,8%.
      Ara els catalans no independentistes (fins ara molt callats i
   cohibits) podem anar amb el cap ben alt, doncs hem guanyat
   el plebiscit.
      Parlamentaris i polítics, ens heu de tenir en compte, ens empara
   la democràcia i la llei.