25 setembre 2015

   El debat electoral entre MARGALLO i JUNQUERAS

      El debat es va produir el passat dimecres 23 a la televisió
   catalana 8tv, que pertany al grup del diari La Vanguardia. Es va
   fer en castellà. Va tenir gran audiència a Catalunya i també va ser
   molt seguit a internet.
   La nota que destaca és la cordialitat que el va presidir; ambdós    
   van coincidir a l'Eurocambra i van fer amistat malgrat la gran
   distància política entre ells ( PP, partit conservador i de dretes 
   espanyol, ERC, partit d'esquerres i independentista català).
      
      Tots dos van estar cordials, pacífics i respectuosos amb el torn
   i el to de les paraules.
      Dit això,  com pot ser que la majoria d'analistes doni la victòria
   al Sr Junqueras i també que molts exalcin la preparació i la
   fonamentació de tots dos? Això ho dic després de llegir diversos 
   diaris i d'escoltar/veure diverses emissores de ràdio i de tv.

      La meva anàlisi és del tot oposada.

      El Sr Margallo va guanyar, ho dic amb tota rotunditat.
   Home preparat, amb un cap allò que se'n diu ben amoblat, va
   fonamentar, va raonar i expressar amb claretat el seu discurs.
      Destacaria la claretat amb que va dir que amb la declaració
   d'independència, a partir del minut 0 Catalunya seria fora de la
   Unió Europea. Que per tornar a entrar-hi, li caldria primer ser
   reconegut internacionalment com a Estat (pas difícil, a l'ONU).
   Sobre la pèrdua o no de la nacionalitat espanyola, va ser també
   rotund dient que es perdria. I va posar com a exemple el cas
   d'Algèria (departament francès) i la situació dels algerians
   després de la independència perdent la nacionalitat francesa.
   I va acabar amb una gran dosi de sentit comú: com voleu
   trencar amb Espanya, amb la legalitat espanyola, marxar per a
   formar un estat independent i continuar tenint la nacionalitat
   espanyola?. A l'hora de detallar les conseqüències de l'"efecte
   frontera": 680.000 parats més, 37% d'atur, el més alt del món,
   etc... el vaig trobar molt exagerat i poc creïble. Va acabar
   donant-nos la mà, dient-nos que a la resta d'Espanya se'ns
   admira i se'ns estima. Que ens necessitem, que no trenquem.

      El Sr Junqueras és un polític, ja ho he dit d'altres vegades, que
   fa molt ús del populisme, de la demagògia i del maniqueisme,i
   constantment també recorre a les emocions, als sentiments, a 
   l'optimisme del futur, barrejat amb una presència física de
   bonhomia i de proximitat a la gent.
      Si l'un citava els tractats europeus, l'altre (el Sr. Junqueras)
   citava resolucions del pobre parlament europeu i/o resolucions
   que encara no han entrat en vigor.
      Oposava als fonaments del contrari la seva fe en que no serem
   mai fora de la Unió Europea i que no perdrem la nacionalitat
   espanyola (i jo em pregunto, si volen crear un nou estat, per a 
   què collons volen la nacionalitat espanyola??)
      En relació a l'"efecte frontera", va dir que les vendes perdudes
   pel boicot d'Espanya als productes catalans, seria clarament
   compensat per un augment de vendes a nivell internacional.
   Amb algun argument? Cap!
      Per acabar, el Sr. Junqueras va fer gala de la seva "verborrea",
   del seu bla, bla, bla, de les seves fugides d'estudi, del seu fugir
   al territori de la fe i de l'optimisme, amb molta pressa,  amb
   reiteració, amb accent rotund i bonhomiós.
   Per a mi, la preparació i la fonamentació no hi eren amb el Sr.
   Junqueras (jo no les hi esperava pas).
      Jo puc entendre que a la gent senzilla, a la massa popular,
   els convenci el populisme, la demagògia, el maniqueisme i la
   "verborrea" que desplega aquest polític, molt i molt més
   mediocre que el Sr. Mas.
      Però no entenc que els analistes, siguin periodistes o siguin
   polítics, els afectin igualment. ¿O és que no tenen o no s'agafen
   la llibertat per a analitzar-ho amb realisme, amb verisme?

      La pèrdua de la nacionalitat en l'entrevista al Sr Rajoy
      Emesa el dilluns 21 a l'emissora de ràdio Onda Cero. Va parlar
   de la pèrdua de la nacionalitat espanyola, sí, però no ho va 
   fonamentar jurídicament, clarament. El periodista Sr. Alsina, li
   cita un article de la Constitució i un altre del Codi Civil. Citar
   articles solts, fora d'un context, no aclareix res. No ho ha de fer
   cap jurista, ni encara menys els periodistes i els polítics.
   El silenci del Sr. Rajoy va ser motiu d'escarni als pocs minuts.
   Fins i tot s'hi va atrevir el Sr.Mas.
      Abans ja he expressat la meva opinió de que efectivament els
   catalans perdríem la nacionalitat espanyola des del moment de 
   la declaració d'independència. Si trenques amb la Constitució i
   amb la legislació espanyoles, a què treu cap que t'emparis amb
   aquests texts? No té cap sentit.
      Han passat només 4 dies, i res de res. Comentaris de periodistes
   citant articles aïllats i perdent de vista el context. Només he llegit
   un article l'endemà, el dia 22, al diari El País (a qui respecto però
   que només llegeixo de tant en tant), on en una ressenya 
   periodística deia que, consultat un expert constitucionalista,
   s'inclinava per la pèrdua.
      Diaris seriosos, polítics tots, no trobeu que aquesta qüestió
   és important? Cerqueu d'una vegada l'assessorament dels
   experts en dret polític, constitucional o internacional.
   Els ciutadans han de sortir de dubtes.

      Senyors, qui riu l'últim, riu millor!!!!