21 novembre 2015
A Catalunya
manca seny, manca reflexió
manquen demòcrates, manquen demòcrates
Han passat molts dies des de l'últim article, per una doble motivació: les vacances
(n'he fet uns 20 dies) i la mandra immensa, en veure cada dia el mateix: la
mediocritat, tan àmplia i tan extensa que inclou l'analfabetisme polític. Però bé,
deixem-ho córrer. Som-hi!
Amb una mica de seny, només una mica, la lectura del resultat
del plebiscit del 27 de setembre només pot ser aquesta:
l'independentisme , impulsat i representat en exclusiva per la
coalició "Junts pel Sí" i la CUP, ha assolit el 47,8% dels vots,
és a dir, ha perdut el plebiscit. En conseqüència, no ha obtingut
la majoria necessària per a declarar la independència ni tampoc
per a continuar desplegant el full de ruta independentista.
Una persona amb seny, accepta aquesta derrota.
I en conseqüència, si és demòcrata, s'abstindrà, de moment,
de governar amb polítiques independentistes.
I què és allò que ha passat?
Ha passat que el passat dia 9 de novembre, el Parlament de
Catalunya, Ha sotmès a votació una proposta de declaració
d'independència, proposta que descansa en una afirmació
precedent: l'independentisme ha guanyat en vots i en escons.
En vots? Ha guanyat el plebiscit? Mentida! Trampa! Rebaixen
amb tota la caradura el nombre de vots obtinguts pels partits i
formacions no independentistes.
Anem però al més greu.Què diu la proposta? Ve a dir que el
Parlament insta al Govern (encara per constituir) a trencar amb
la legalitat espanyola, a desobeir el TC i a iniciar la construcció
de l'Estat independent de Catalunya en forma de república, i
algun punt menor.
En quin país del món democràtic s'ha vist mai una cosa igual?
Un partit de centre-dreta com ha estat Convergència, ara fent
proclames pròpies de formacions antisistema i revolucionàries?
Quan hi ha passió i pressa per a accedir al poder a qualsevol
preu, quan es fa amb fanatisme i molta, massa, rauxa, el sentit
del seny i l'esperit democràtic desapareixen.
El Govern i el Parlament no només vulneren la legalitat
democràtica, que sí, sinó que violen la decisió presa pel poble
català, que per poc però amb majoria, no ha votat independència.
No només els manca la legitimació legal per a fer el que
acaben de fer, sinó que tampoc tenen la legitimació democràtica
expressada en les urnes.
¡Que el pes de la llei i el pes d'una majoria de catalans
els caigui a sobre!
Ara no és moment de negociació ni de terceres vies.
Aquest Govern i aquest Parlament no s'ho mereixen, a no
ser que desfacin el que han fet des del 27 S.
Cal que els partits guanyadors del plebiscit actuïn, encara que
al Parlament no siguin majoria. En matèria d'independència,
representen la majoria del poble.
Cal també que aquest poble actuï, es mobilitzi.
I què fan els perdedors? Doncs comportar-se com a
guanyadors! Fixeu-vos que el motor de les mobilitzacions,
l'ANC, ha convocat per a demà diumenge dia 22 una
concentració a Barcelona per a pressionar les forces
independentistes. Una vegada s'acaba de votar, la política,
en democràcia, deixa de fer-se al carrer.
Sigueu demòcrates d'una vegada!
07 octubre 2015
Conseqüències de les eleccions plebiscitàries del 27 S
Eleccions guanyades, plebiscit perdut
Per començar, recordem el resultat. La formació "junts pel sí"
(CDC, ERC, ANC, etc...) va guanyar les eleccions en escons,
en té 62 (el dia abans CDC + ERC en tenien 71). Però no té la
majoria absoluta, xifrada en 68 (el parlament té 135 escons).
Sumant-hi la CUP (10 escons) sí que s'obté la majoria absoluta.
Després parlaré de les negociacions amb la CUP, l'altre partit que
es postula independentista.
En relació al més important, el plebiscit, els partits
independentistes (junts pel sí + la CUP) l'han perdut clarament.
Sumant els vots d'aquests, s'arriba al 47,8% dels vots. La resta
dels partits sumen per tant el 52,2% dels vots.
Fan el ridícul els polítics i els periodistes que fan judicis
d'intencions als vots (el vot el diposita un subjecte, sí, el votant,
però dins de l'urna és totalment anònim i objectiu).Volen arrancar
alguns vots d'altres formacions i comptar-los amb els seus.
No saben perdre. No tenen talla.
Cal tenir en compte que el caràcter plebiscitari li va donar el
president Sr. Mas, el govern, els partits independentistes. I tant i
tant ho van proclamar, que fins i tot des de les files de "junts pel
sí" es deia en campanya que si no se'ls veia prou d'esquerres a ells
que votessin a la CUP , que ambdós representaven en exclusiva
la independència. I així es van examinar els resultats, tant des de
Catalunya i Espanya com de l'estranger.
Primer problema: l'elecció de Mas com a president
Passats 10 dies de les eleccions, la CUP (Candidatura d'Unitat
Popular) manté el que va repetir durant tota la campanya: que
no investiria president el Sr. Mas, per tot allò que representa:
les retallades i la corrupció.
Algunes precisions sobre la CUP: és una formació política
assembleària, antisistema, anticapitalista, vol sortir de la UE i
del euro, vol implementar "la democràcia socialista"... És a dir,
un partit polític tant radical i d'extrema esquerra, que no
existeix a cap país europeu, ni a Grècia.
També vull deixar de banda la persona dels seus líders i/o
representants, que solen expressar-se amb claredat, bona
educació, estan ben preparats i són força coherents.
Retornem al primer problema. Els problemes de la CUP per
acceptar com a president al Sr. Mas. Però si el problema no és
de la CUP, el problema és del Sr. Mas, del govern català de
l'independentisme català ! Per què han negociat i pactat amb la
CUP durant anys? No sabien que des del primer minut els
clavarien el punyal (figuradament)? I ara sembla que ho estan
fent molt abans del primer minut independentista.
Sr. Mas i demés independentistes, si fóssiu una mica
espavilats, hauríeu de saber que amb la gent de la CUP no es pot
ni anar a prendre el vermut a la cantonada.
El que us està passant, us passa per rucs.
I el que vindrà!
I el que us espera!
L'independentisme ha perdut el plebiscit
Es va donar el caràcter plebiscitari a les eleccions
autonòmiques perquè es volia comptar els independentistes,
perquè es volia una majoria de ciutadans que legitimessin el full
de ruta independentista. No ha estat així, han perdut.
Les institucions catalanes poden ara fer una declaració
unilateral d'independència? Segons la CUP , i també la radical
Sra. Pilar Rahola, no. Caldria una majoria de votants.
I jo em pregunto. El Govern i el Parlament, amb el plebiscit
perdut, poden implementar etapes prèvies independentistes?
La resposta és negativa. No tenen el recolzament de la majoria
dels ciutadans. Això tampoc es pot fer només amb el 47,8% dels
votants. La negació és per la via de la legitimació democràtica.
És clar que la negativa també s'hi dóna per la via de la
legalitat: ni l'Estatut ni la Constitució Espanyola ho permeten.
En resum, ni la llei ni la democràcia (els vots) permeten avui
desplegar polítiques independentistes per part de les institucions
catalanes, govern i parlament.
Cal governar gestionant les competències que es tenen.
I cal també esperar que passin 4 anys, termini normal d'una
legislatura. No ens tornaran a comptar dintre d'un any!
Els partits polítics poden fer allò que vulguin. Poden seguir
implementant l'independentisme. Però alerta amb les
convocatòries al carrer. Després d'unes eleccions, en democràcia,
la política toca fer-la a les institucions.
Sabran governar així el Sr. Mas i els seus independentistes?
Tinc seriosos dubtes.
El millor seria que fessin, de moment, un pas enrera.
Conseqüència evident però callada
El resultat del plebiscit ha donat la victòria als partits no
independentistes.
Fins ara només eren visibles els independentistes, amb les seves
convocatòries al carrer tant exitoses i nombroses. Han sigut
durant 3 anys una part important de la població catalana, per a
ells i per a molts, la majoria.
Però ara que som comptats, es pot dir que són molta gent, a
tenir amb compte, però no són la majoria, només són el 47,8%.
Ara els catalans no independentistes (fins ara molt callats i
cohibits) podem anar amb el cap ben alt, doncs hem guanyat
el plebiscit.
Parlamentaris i polítics, ens heu de tenir en compte, ens empara
la democràcia i la llei.
25 setembre 2015
El debat electoral entre MARGALLO i JUNQUERAS
El debat es va produir el passat dimecres 23 a la televisió
catalana 8tv, que pertany al grup del diari La Vanguardia. Es va
fer en castellà. Va tenir gran audiència a Catalunya i també va ser
molt seguit a internet.
La nota que destaca és la cordialitat que el va presidir; ambdós
van coincidir a l'Eurocambra i van fer amistat malgrat la gran
distància política entre ells ( PP, partit conservador i de dretes
espanyol, ERC, partit d'esquerres i independentista català).
Tots dos van estar cordials, pacífics i respectuosos amb el torn
i el to de les paraules.
Dit això, com pot ser que la majoria d'analistes doni la victòria
al Sr Junqueras i també que molts exalcin la preparació i la
fonamentació de tots dos? Això ho dic després de llegir diversos
diaris i d'escoltar/veure diverses emissores de ràdio i de tv.
La meva anàlisi és del tot oposada.
El Sr Margallo va guanyar, ho dic amb tota rotunditat.
Home preparat, amb un cap allò que se'n diu ben amoblat, va
fonamentar, va raonar i expressar amb claretat el seu discurs.
Destacaria la claretat amb que va dir que amb la declaració
d'independència, a partir del minut 0 Catalunya seria fora de la
Unió Europea. Que per tornar a entrar-hi, li caldria primer ser
reconegut internacionalment com a Estat (pas difícil, a l'ONU).
Sobre la pèrdua o no de la nacionalitat espanyola, va ser també
rotund dient que es perdria. I va posar com a exemple el cas
d'Algèria (departament francès) i la situació dels algerians
després de la independència perdent la nacionalitat francesa.
I va acabar amb una gran dosi de sentit comú: com voleu
trencar amb Espanya, amb la legalitat espanyola, marxar per a
formar un estat independent i continuar tenint la nacionalitat
espanyola?. A l'hora de detallar les conseqüències de l'"efecte
frontera": 680.000 parats més, 37% d'atur, el més alt del món,
etc... el vaig trobar molt exagerat i poc creïble. Va acabar
donant-nos la mà, dient-nos que a la resta d'Espanya se'ns
admira i se'ns estima. Que ens necessitem, que no trenquem.
El Sr Junqueras és un polític, ja ho he dit d'altres vegades, que
fa molt ús del populisme, de la demagògia i del maniqueisme,i
constantment també recorre a les emocions, als sentiments, a
l'optimisme del futur, barrejat amb una presència física de
bonhomia i de proximitat a la gent.
Si l'un citava els tractats europeus, l'altre (el Sr. Junqueras)
citava resolucions del pobre parlament europeu i/o resolucions
que encara no han entrat en vigor.
Oposava als fonaments del contrari la seva fe en que no serem
mai fora de la Unió Europea i que no perdrem la nacionalitat
espanyola (i jo em pregunto, si volen crear un nou estat, per a
què collons volen la nacionalitat espanyola??)
En relació a l'"efecte frontera", va dir que les vendes perdudes
pel boicot d'Espanya als productes catalans, seria clarament
compensat per un augment de vendes a nivell internacional.
Amb algun argument? Cap!
Per acabar, el Sr. Junqueras va fer gala de la seva "verborrea",
del seu bla, bla, bla, de les seves fugides d'estudi, del seu fugir
al territori de la fe i de l'optimisme, amb molta pressa, amb
reiteració, amb accent rotund i bonhomiós.
Per a mi, la preparació i la fonamentació no hi eren amb el Sr.
Junqueras (jo no les hi esperava pas).
Jo puc entendre que a la gent senzilla, a la massa popular,
els convenci el populisme, la demagògia, el maniqueisme i la
"verborrea" que desplega aquest polític, molt i molt més
mediocre que el Sr. Mas.
Però no entenc que els analistes, siguin periodistes o siguin
polítics, els afectin igualment. ¿O és que no tenen o no s'agafen
la llibertat per a analitzar-ho amb realisme, amb verisme?
La pèrdua de la nacionalitat en l'entrevista al Sr Rajoy
Emesa el dilluns 21 a l'emissora de ràdio Onda Cero. Va parlar
de la pèrdua de la nacionalitat espanyola, sí, però no ho va
fonamentar jurídicament, clarament. El periodista Sr. Alsina, li
cita un article de la Constitució i un altre del Codi Civil. Citar
articles solts, fora d'un context, no aclareix res. No ho ha de fer
cap jurista, ni encara menys els periodistes i els polítics.
El silenci del Sr. Rajoy va ser motiu d'escarni als pocs minuts.
Fins i tot s'hi va atrevir el Sr.Mas.
Abans ja he expressat la meva opinió de que efectivament els
catalans perdríem la nacionalitat espanyola des del moment de
la declaració d'independència. Si trenques amb la Constitució i
amb la legislació espanyoles, a què treu cap que t'emparis amb
aquests texts? No té cap sentit.
Han passat només 4 dies, i res de res. Comentaris de periodistes
citant articles aïllats i perdent de vista el context. Només he llegit
un article l'endemà, el dia 22, al diari El País (a qui respecto però
que només llegeixo de tant en tant), on en una ressenya
periodística deia que, consultat un expert constitucionalista,
s'inclinava per la pèrdua.
Diaris seriosos, polítics tots, no trobeu que aquesta qüestió
és important? Cerqueu d'una vegada l'assessorament dels
experts en dret polític, constitucional o internacional.
Els ciutadans han de sortir de dubtes.
Senyors, qui riu l'últim, riu millor!!!!
20 setembre 2015
atac al CATN, cervell i guia del procés independentista
El CATN (Consell Assessor per a la Transició Nacional) és
una creació del president. Una creació il·legítima (el president
no té la legitimitat del poble català per a fer-ho) i també
il·legal (el marc polític, l'Estatut de Catalunya i la Constitució
espanyola no li ho permeten).
Ha elaborat uns 18 dictamens, un llibre blanc que els engloba i
els resumeix, i també el full de ruta, que tot polític
independentista cita i segueix cegament. Les estructures d'estat
és un dels instruments assenyalats i seguit.
És per tant el cervell i guia del procés independentista català,
poca broma! Però, mirem-nos-ho més de prop.
Composició discutible i errònia
Calia que els seus membres fossin tots del corrent
independentista? No hagués sigut millor que algun o alguns
membres, en clara minoria, no ho fossin, per a perfilar entre
tots més acuradament els dictamens?
Singularitzem-ne alguns. El president, el sr. Carles Vives i
Pi-Sunyer. Poc conegut. Però que hagi sigut vice-president del
Tribunal Constitucional, avui en dia això no diu pas res. D'un
vice-president posterior, també català, el sr. Eugeni Gay, no se
li coneix cap dictamen jurídic ni cap obra jurídica ni cap
actuació jurídica exemplar. Tampoc afavoreix gens al sr. Vives
que fes costat i escollís per a tasques futures al conegut jutge
del penal sr. Santiago Vidal, l'autor voluntari de la futura
Constitució catalana (la qualitat de la qual s'ha dit i publicat
que sembla l'obra d'un alumne de primer de dret).
Singularitzem més.
Què hi pinta la periodista/tertuliana/escriptora Pilar Rahola?
Quins són els seus mèrits? On són els seus coneixements
tècnico-jurídics? Potser ser l'autora de la biografia del sr. Mas?
Més exactament, hagiografia?
El govern català, per les competències que té i que bé coneix,
quines competències d'entitat li falten i per tant li exigirien un
assessorament especial?
Jo diria que són: l'exèrcit, el sistema de pensions i cotitzacions i
també, en menor grau, la hisenda pública. Per què no s'han triat
assessors experts en aquests camps? De casa o de fora, en plena
activitat o ja en el passiu, hi ha molts tècnics preparats per
aquestes assessories.
Qualitat dels dictamens
Confesso que no he tingut l'humor de llegir-me el llibre blanc
ni els 18 dictamens, només 1 d'ells, el de la matèria que més
conec, el relatiu al sistema de pensions.
La qualificació que faig és més tangencial del que voldria, però la faig.
Vaig llegir aquest dictamen, d'unes 80 pàgines i escaig, algunes
textualment i d'altres en diagonal. La meva conclusió però és
clara. És un dictamen exclusivament teòric, podria ben ser l'obra
d'una tesi estudiantil. No parteix de la seguretat social espanyola,
que és el que hi ha i hauria d'haver estat l'objectiu, sinó que dóna
voltes sobre la doctrina internacional en la matèria i les normes
jurídiques internacionals de la OIT. Ni repassa ni estudia la
legislació espanyola ni la europea (reglaments comunitaris). Sí,
al final reprodueix alguns gràfics publicats pel Ministerio de
Trabajo y S.S. Tot excessivament teòric.
El dictamen denota un desconeixement total de la realitat del
marc estudiat: el sistema de pensions. Mira que hi ha tècnics
experts en seguretat social, tant en el vessant de la praxis com en
el del coneixement teòric (catedràtics de dret del treball i de la
seguretat social en totes les facultats de dret, etc..).
Amb aquest dictamen tan desastrós, ja no m'estranya la
barrabassada que van dir alguns polítics setmanes enrera : si no
hi ha acord seguirem pagant les pensions amb les dades que ens
facilitin les entitats bancàries i els pensionistes.
És impossible aixecar un sistema de pensions sense els milions
de dades d'afiliats i d'empresaris, i de cotitzacions i altres dades
que integren l'actual sistema.
És a dir, trencant la legalitat, actuant de forma unilateral,
practicant la desobediència civil, etc..., Catalunya no podrà
aixecar el sistema de pensions, sistema que descansa, al llarg
d'un temps molt ampli, més d'un segle, en les complexes legalitats
de cada moment històric i polític i en bilions de dades que són
necessàries tant per a pagar com per a reconèixer pensions.
Crida als intel·lectuals i analistes polítics catalans
Examineu els dictamens del CATN, féu-ne una anàlisi crítica
i doneu-la a conèixer als ciutadans.
Tenim el dret de conèixer aquell que ens guia.
Darrer comentari
Si la classe política dirigent és mediocre, també ho són les
seves obres : la CATN també ho és.
El cervell que el·labora el full de ruta és un cervell mediocre.
Malament anirà l'independentisme, fracassarà estrepitosament.
El proper dia 27 el procés independentista pot guanyar en
escons, fins i tot podria guanyar en vots (de moment cap
enquesta ho prediu).
Si només en escons els independentistes volen seguir amb el
procés endavant, han de saber que tindran enfront tots els que no
som independentistes, i que serem més.
09 setembre 2015
La carta de Duran Lleida a Felipe González i als espanyols
Donem també la benvinguda a aquesta carta, encara que arribi
tard.
Duran Lleida no agafa el rave per les fulles com han fet la
majoria d'opinants i polítics catalans en comentar la carta de
Felipe González. Situa la referència al nazisme i al feixisme
al seu lloc, un lloc marginal i que sobra.
Però comenta una sèrie d'aspectes centrals on coincideix. La
necessitat imperant del diàleg, de l'enteniment. Arribar a reformes
pactades que garanteixin els fets diferencials. Que amb la
independència hi perdrem tots, Catalunya i també Espanya.
A diferència d'UNIÓ, que diu aspirar al màxim sobiranisme que
es pugui assolir legalment, Duran Lleida remarca clarament que
no ha sigut mai independentista, i que avui, amb la globalització
i les interconnexions, encara menys.
En Duran és un catalanista clar i valent. Ja us he dit que és
un polític amb talent.
03 setembre 2015
Benvinguda a la carta de Felipe González
El diumenge 30 d'agost, el diari El País publica la carta que
Felipe González adreça als catalans, advertint-los de l'aventura
il·legal i irresponsable del procés independentista que posa en
perill la convivència entre els catalans i entre aquests i la resta
dels espanyols.
Amb les excepcions del Sr. Iceta (PSC) i del Sr. Duran LLeida
(Unió), que se'n feliciten, la majoria dels opinadors catalans
redueixen la valoració de l'escrit al fort rebuig d'un sol paràgraf
el que fa referència a l'aventura alemanya i italiana dels anys
trenta del segle passat. Paràgraf per a mi excessivament dur i
també injust. Però que examinat en el seu context, no deixa de
tenir algun sentit. El precedeix l'afirmació que si la reforma de la llei electoral catalana no ha pogut aprovar-se perque no es donava
la majoria qualificada exigida, com es pot plantejar en serio la
liquidació de l'Estatut (i de la Constitució en que es legitima) si
s'obté un diputat més en aquesta llista única de rebuig?
A mi també em xoca i em sorprèn aquest paràgraf.
Però examinem-ho de prop.
D'entrada, parla dels anys trenta, és a dir, dels anys de la
irrupció dels moviments nazis i feixistes, no pas de l'holocaust,
l'extermini dels jueus...., ocorreguts als anys quaranta.
Deixeu-me anotar a continuació alguns dels trets característics
del procés independentista català:
- moviment de masses
- demagògia, populisme
- assemblearisme (hi ha alguna cosa més manipulable?)
- la força de la unió
- mobilització de masses empesa més per la rauxa i el sentiment
que no pas pel seny
- mobilització per la reacció (al PP, al Govern, al centralisme),
no per la convicció de que la independència és necessària,
desitjable, possible.
- no al pluralisme, sí a la llista única (partit únic?)
- en el xoc democràcia contra legalitat, superioritat de la
mobilització popular sobre la legalitat democràtica
- plebiscit. No és pràctica exclusiva dels règims autoritaris?
Doncs jo sí que veig que alguns d'aquests trets es donaven als
anys trenta a Alemanya i a Itàlia. Ara bé, la finalitat, els objectius
dels moviments nazi-feixistes i l'independentista són totalment
diferents. Per això la referència és desencertada i injusta.
Alguns d'aquests trets són acceptables i practicables en
situacions extremes (dictadures) i/o en moments traumàtics
(vaga, vaga general).
Però en un procés cap a la independència, on el poble ha de
prendre una decisió tant important, no és seriós dirigir les masses amb aquests instruments (demagògia, populisme,assemblearisme , mobilització popular contra legalitat democràtica, molta rauxa i
sentiment i poc seny...). Jo dic més, és criminal.
He començat l'article amb el substantiu benvinguda. Sí, siguin
benvinguts els polítics amb talent, que tanta falta ens fan.
Deixeu-me acabar amb algunes frases de Felipe González,
oblidades interessadament:
- consecuencias de la "desconexión" : fractura dramàtica de la
sociedad catalana....rompimiento de la Constitución y por ello
del Estatuto....desconexión de Europa aislando a Cataluña en
una aventura....desconexión de la dimensión iberoamericana
- la propuesta de esa extraña coalición (unida sólo por el
rechazo a España), puede ser el comienzo de la verdadera "vía
muerta". ¿Cómo se puede llevar al pueblo catalán al
aislamiento, a una especie de Albania del siglo XXI?
- Ningún responsable puede permitir una política de hechos
consumados, y menos rompiendo la legalidad.
- Avanzar con diálogo y reformas, reformas pactadas que
garanticen los hechos diferenciales sin romper ni la igualdad
básica de la ciudadanía ni la soberanía de todos para decidir
nuestro futuro común.
- No al inmovilismo del Gobierno, cerrado al diálogo y a la
reforma, no a los innecesarios recursos al TC.
- En el enfrentamiento perderemos todos.
- En el entendimiento podemos seguir avanzando y resolviendo
nuestros problemas.
21 agost 2015
Resposta intel·ligent d'Ada COLAU a les pressions
independentistes pro-AMI
L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, a l'envit dels partits
per la independència de Catalunya per a que l'Ajuntament
s'adhereixi a l'AMI (associació catalana de municipis per a la
independència), ha respost que el seu grup s'abstindrà, perquè
mantenen que el que cal és que el poble barceloní s'hi
pronunciï en una consulta.
Sortida intel·ligent de l'alcaldessa, i això que no és pas sant
de la meva devoció.
Anem a pams. Què és l'AMI? Què pretén?
Deixeu-me dir d'entrada que és un sensessentit, una estafa,
una trampa.
Sensessentit? Les corporacions municipals fan política
municipal, les regions, regional i les nacions, nacional.En cap
comtessa, ni en la darrera, els ciutadans lliuren als representants
el seu sentit independentista amb el vot. La independència
només és patrimoni de la ciutadania, i que s'expressa en
democràcia, a través d'una pregunta molt clara i singular en
referèndum. I què fa l'AMI? Intenta l'adhesió de quants més
municipis millor. No suma ciutadans, sinó municipis. Tant se
val l'adhesió del municipi més petit (p.e.Sant Jaume d'Enveja)
com la del més gran (Barcelona). Cadascún suma un. Això ja
resulta trampós (la independència l'assoleix, no el major nombre
de municipis, sinó el major nombre de ciutadans).
Estafa? Trampa? A l'AMI, malgrat que és una associació de
municipis,s'hi adhereixen corporacions municipals amb els
vots dels consellers, no pas dels ciutadans. Hauria de dir-se
associació de corporacions municipals. Però és més rentable
poder dir-se AMI. I posar a l'entrada dels pobles i ciutats els
cartells de trànsit "Sallent, municipi per la independència",
"Santpedor, municipi per la independència", etc. etc.Mentida.
Estafa.Il·legalitat. Els ciutadans dels pobles, els únics
legitimats, no s'han pronunciat mai per la independència en
referèndum, els municipis no estan legitimats per organitzar-los.
Resumint. Els municipis no estan legitimats per a proclamar
la independència, les corporacions municipals encara menys.
No només s'han comès il·legalitats a nivell governamental,
també se n'han comès a nivell municipal. La resposta d'Ada
COLAU transpira intel·ligència.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)